Les altes capacitats

En la meva pràctica professional com a psicòloga, m’he trobat amb molts casos de nens i nenes que mostren un tipus de dificultats i sobretot de conductes difícils de tipificar, especialment a l’escola i també a casa. En alguns d’aquests casos, després de valorar-los a fons, hem pogut determinar que es tractava de nens amb altes capacitats.

Hi ha un important desconeixement sobre les altes capacitats. La idea que aquests nens obtenen resultats acadèmics superiors, és una falsa idea. Hem de tenir en compte que un 70% d'ells experimenten fracàs escolar.

Darrera alguns comportaments de rebeldia, desmotivació i hiperactivitat, hi podem trobar com a causa, la superdotació. Si és un nen amb molta capacitat intel·lectual però que aprèn observant, pot donar la impressió que no segueix les explicacions, que no rendeixi a la classe, que no estigui atent, que es mostri dispers, que sembli que no faci cas a les indicacions que se l'hi dóna i/o que no estigui gens interessat pel què li expliquen. Tot això és degut a que s’avorreix amb les explicacions de la mestra, ja que la seva ment va molt més ràpida.

Hem de tenir en compte que un nen amb superdotació intel·lectual pot tenir una capacitat cognitiva superior però que emocionalment és un nen i que per tant serà menys madur. Aquest desfasament entre els nivells de desenvolupament intel·lectual i emocional, fa que sigui difícil identificar-los.

En la infantesa i adolescència, aquest desequilibri intern es potencia amb el desequilibri social, en especial amb la disincronia escolar produïda per la imposició d'una resposta educativa única per a tota la diversitat d'alumnes, causant un desajust emocional en aquests nens. Si l'escola fos verdaderament inclusiva o adaptativa, aquests no tindrien cap problema escolar. És obvi que les necessitats educatives d'aquests nens no són les que els hi corresponen per edat, així que si no es desenvolupa tot el seu potencial intel·lectual, poden tenir un sentiment de frustració que els porti a un fracàs escolar.

Les altes capacitats es manifesten en uns perfils intel·lectuals multidimensionals de Superdotació, Talent i Precocitat, amb un funcionament diferencial en la resolució de tasques, funcionament executiu i aprenentatge. No només són més ràpids que els nens normals, sinó que també pensen, senten, comprenen i coneixen de manera diferent quantitativa i sobretot qualitativament respecte als aprenents típics, el que implica una diferència qualitativa molt important. Això no només és resultat de la seva base neurobiològica, sinó també de la interrelació entre l'oportunitat, la personalitat, els factors psicosocials i l'esforç individual. És el resultat d'un desenvolupament al llarg de tota la vida el que fa que el seu cervell sigui molt diferent en comparació al de les persones estàndard.

En primer lloc, la superdotació. És el fenomen multidimensional, cognoscitiu, emocional i motivacional, estable i global de la persona humana que es caracteritza per l'alta capacitat intel·lectual.

La superdotació està formada per un conjunt de variables que donen lloc a l'excepcionalitat. Aquestes són: l'autoconcepte general, la situació general dins del grup, l'autoconcepte escolar, l'estil d'aprenentatge i la motivació.

Es troba en la cognició (intel·ligència i imaginació), en els factors emocionals i motivacionals (interessos i motivació) i per aconseguir nivells de productivitat es requereix la seva interacció.

No és rendiment, és potencialitat, és a dir capacitat i potencial per a aconseguir un major rendiment, si s'apliquen els medis necessaris per a un adequat desenvolupament.

Les persones superdotades posseeixen un potencial intel·lectual per aconseguir un alt nivell de rendiment, beneficiós per a ells, pel conjunt de l'aula i per la societat, si els seus dons i talents s'eduquen adequadament.

Poden optar a una àmplia varietat d'oportunitats educatives i serveis que no són previstos d'ordinari en els programes educatius normals i es concreten en una adaptació curricular, la qual no té res a veure amb una ensenyança individualitzada o segregada i que en tots els casos es fonamenta en els seus estils d'aprenentatge específics, orientats en la interacció dels processos emocionals i motivacionals en el sistema cognitiu. Quan un nen superdotat no rep els programes escolars diferents, es crea una situació de desenvolupament intel·lectual, afectiu, social i també físic - motor irregular i no acompassat. Els estils d'aprenentatge són imprescindibles per a ells.

En segon lloc, el talent. És el fenomen multidimensional, cognoscitiu, emocional i motivacional, estable de la intel·ligència humana caracteritzat per especificitat i diferències quantitatives, concepte oposat a la superdotació, caracteritzada per generalitat i diferències qualitatives.

Existeixen dos tipus de talent: simple i complex. Per una banda, es parla de talent simple quan existeix una elevada aptitud en un àmbit o tipus de informació, mentre que en els demés àmbits o formes de processament poden presentar nivells discrets o deficitaris. Per altra banda, els talents complexos estan formats per la combinació d'aptituds especifiques: talent acadèmic i artístic.

Perquè un talent pugui aflorar hi ha d'haver un conjunt de catalitzadors intrapersonals i ambientals. Una educació que vulgui aprofitar el talent, ha de variar el focus d'atenció pedagògica i passar a l'enfoc de les potencialitats d'aprendre al màxim.

El concepte d'altes capacitats és molt complex, així que no n'hi ha prou amb els test estàndard de intel·ligència. És a dir, que un alt quocient intel·lectual no és suficient per a identificar-los. El diagnòstic està centrat en valorar els processos mentals.

Tots, superdotats, talentosos i precoços, requereixen d'una atenció educativa diferent a la que comunment s'ofereix a les escoles: atenció educativa escolar (adaptació curricular) i atenció educativa extraescolar (programes específics d'altres capacitats). Ambdues han de realitzar-se de forma coordinada. L'educació dels nens amb altes capacitats és molt diferent. A ments diferents corresponen aprenentatges curriculars diferents.

És important potenciar l'alta capacitat d'aquests nens i nenes perquè aconsegueixin la seva felicitat i en benefici de la societat en el seu conjunt.


Imma Mompín