Els nens són astuts observadors de causa i efecte i bons imitadors de conductes.
Una gran part del que interpretem com a conductes poc adequades en els nostres fills són de fet la seva manera de comprovar si els límits són ferms. Necessiten saber fins on poden arribar i què passa si van massa lluny.
Les nostres respostes defineixen què és acceptable i els ajuda a saber si obeïr les normes és opcional o obligatori.