Les teves pors són amigues o enemigues?
La por és una emoció que ens adverteix de perills. És una emoció adaptativa mentre no limiti la nostra voluntat. Hi ha pors amigues, que són protectores i d’altres que són sabotejadores. Tenir por dels animals salvatges, és una por amiga perquè et protegirà d’un atac perquè la por farà que no t’hi exposis. Tenir por dels sorolls forts, fins al punt que no puguis anar a un lloc on hi hagi globus, és una por sabotejadora, et limita. La por també causa estrès. L’estrès és una resposta fisiològica davant d’una situació que desborda els recursos de l’individu.
Es una experiència de sobrecàrrega mental. Quan la por és el sentiment predominant, en una persona, apareix l’ansietat, es tracte d’una situació d’alerta en la que la persona té un sentiment d’inquietud desagradable, la persona coneix la causa de la seva por i es preocupa per coses sobre les que no té control. En canvi l’angoixa no té una causa clara, va acompanyada de preocupacions recurrents, amb una anticipació vaga d’amenaces globals, i que té una gran dificultat per posar en marxa programes d’evitació. Les pors exagerades són aquelles que no alteren el control però produeixen un malestar important. La por patològica és una alarma desmesurada, tant en la seva activació com en la seva regulació. Es dispara amb molta freqüència i amb umbrals de perillositat molt baixos, puc tenir por d’un gos fins i tot si està lligat, amb morrió i dins una gàbia. La por no es racionaltza, se sent, és el cas de les fòbies, en el que la persona és conscient de la seva irracionalitat. Hi ha persones més vulnerables a la por, que neixen amb un temperament més poruc, especialment sensibilitazades per captar senyals de perill o per interpretar com amençants estímuls neutres, i que tenen un sentiment de carència de protecció exterior . “sense pell” així és com es defineix algunes d’aquestes persones. Són les persones PAS altament sensibles, les quals senten les emocions de forma molt intensita. Les persones hipersensibles o altament sensibles poden percebre les estimulacions del seu entorn com agresions doloroses. Hem de procurar que les emocions no ens limitin i no ens facin escollir metes equivocades L’AFRONTAMENT DE LES PORS L’afrontament són les estratègies per regular les emocions que ens donen o ens treuen poder. Si la por és amiga, cal seguir els seus consells, però si és sabotatgedora, hem de conseguir vèncer-la. Un tipus d’enfrontament actiu és voler superar la por. Per això cal una actitud positiva, proactiva enfocada a guanyar a la por. No deixar de fer el que et fa por, lluitar per superar-ho. Un mal afrontament és l’evitació, deixar de fer allò que et fa por, ja que la por guanya terreny i controla la teva conducta No resoldre el problema i quedar-te amb l’emoció incapacitant, no és un bon afrontament. Per altre banda, les pors van guanyant terreny i ampliant la seva actuació a diferents àmbits. Pots començar tenint por als gossos i amb el temps, si no fas res per superar aquesta por, poden apareixer altres pors com por a les alçades, a conduir,... En el cas dels nens passa el mateix, comença amb por als globos i si no s’hi fa res, pot continuar ampliant les seves pors, por als desconeguts, por a estar separat dels pares, por a dormir sol,.. LES PORS I ELS NENS Cal desdramatitzar, desestigmatitzar i informar. Coneixer els mecanismes de la por ens permet sortir del cercle viciós de la culpabilitat, “soc responsable del que em passa” i conduir-los a l’acció, “Què puc fer per resoldre aquest problema”. Que els nens aprenguin com funciona el cervell, els permet entendre millor les maneres de respondre davant de situacions doloroses o estressants. En funció de les experiències que té un nen, aquest adquireix una sèrie de creences sobre si mateix i sobre les seves capacitats per enfronta-se a les coses. Si el nen se sent competent per afrontar una situació, la seva por disminuirà. Si creu que està fora del seu control, es rendirà i no lluitarà, és tracta de l’indefensió apresa, una por fruit de l’experiència, que fa que el nen senti que no és capaç d’afrontar les seves pors, perquè creu que són part de la seva identitad, “sóc poruc”. Cal conèixer les creences tòxiques, lluitar contra elles per desacreditar-les i canviar-les. Per això és important coneixer els mecanismes de la por per reconeixer-la i regular-la. La familia és l’encarregada d’ensenyar les millors formes d’afrontament, d’enfrontar-se als problemes. A mida que el nen creix desenvolupa estratègies d’autoregulació. Per altre banda els pares l’ajudaran recolzant-lo quan el nivell de tensió sigui massa alt , però la seva funció és ajudar a que el nen cada vegada suporti més alts nivells d’estrès. Què hi poden fer els pares: -Mostrant-se empàtics, fent escolta activa, escoltant la seva experiència i intentant entendre què sent. -Canviant els guions negatiust, donant una versió amb final feliç, mostrant-li una perpectiva diferent. -Explicar al nen lo injustificat de les seves pors, ajudar-lo quan les està sentint, mostrant-li que entenem el seu malestar, ensenyar-li a calmar-se a relaxar-se i provocar un suau procés d’habituació imaginant les situacions estressants. -Explicar al nen que superar les pors s’aprèn. Saber que aquestes capacitats es poden aprendre els pot desestigmatitzar. Els pares els podem ajudar augmentant les fortaleses dels nens, ensenyar-los a frontar els problemes, amb una actitud d’afecte i l’ajudin a tenir sentiments positius d’autoafirmació. Si no és suficient amb l’ajuda dels pares, caldrà la intervenció d’un professional que acompanyi al nen en el procés de superar les seves pors.
Imma Mompín Logopeda Col·legiada nº 14245
Psicòloga col.legiada nº 2301
