Quantes vegades t’has sorprès reaccionant d’una manera que no vols?
Potser dius o fas alguna cosa i després penses: “Per què he actuat així? No era el que volia fer.”

La resposta sovint no és racional, sinó subconscient.

Gran part del que fem, sentim i decidim cada dia no prové de la nostra voluntat conscient, sinó de programes automàtics que es van gravar dins nostre fa molt de temps: paraules escoltades, exemples viscuts, emocions repetides. El subconscient aprèn observant, i després repeteix — encara que nosaltres hàgim canviat.

Però no tot està escrit. La ment conscient és la nostra gran eina de llibertat: ens permet posar llum allà on abans només hi havia hàbit, i escollir una resposta nova.
Quan aprenem a observar els nostres patrons, sense jutjar-los, comencem un camí de reprogramació interior que transforma la manera com vivim, estimem i ens relacionem.

La nostra societat està molt vinculada a les noves tecnologies, i l’ús de pantalles s’ha convertit en una part quotidiana de la vida familiar. És molt important oferir un ús adequat de les pantalles als infants per garantir un desenvolupament cerebral saludable. El cervell infantil té una gran plasticitat cerebral i s’adapta i reacciona als estímuls que rep. Un excés de pantalles pot alterar-ne la maduració de diverses àrees clau, com són l’atenció, la regulació emocional i la socialització.

Plasticitat cerebral i l’impacte de les pantalles

Durant els primers anys, el cervell dels nens forma milions de connexions sinàptiques noves cada segon. Aquesta etapa és crítica per al desenvolupament cognitiu i emocional. Quan hi ha una exposició excessiva a pantalles, el cervell prioritza connexions visuals i d’estímul ràpid per damunt de funcions com l’autocontrol i la creativitat. Això pot limitar la consolidació d’aprenentatges complexos i de les habilitats executives. 

Les pantalles sovint desplacen activitats determinants pel desenvolupament, com explorar l’entorn físic, la interacció amb altres persones o jugar de forma física. Aquesta mancança pot afectar el desenvolupament de connexions cerebrals profundes relacionades amb el pensament abstracte i les habilitats motores fines.

Fer atenció plena quan estem amb els nostres fills ens permet adonar-nos de la manca d’integració i veure què necessita el nen en aquest moment. Darrere les seves paraules i el seu comportament hi ha un autèntic motiu del qual ells mateixos no en són conscients. Quan fem atenció plena no jutgem les reaccions dels nens, les veiem i això ens permet reaccionar de manera adequada, responent a les necessitats del nen. En aquest moment serem uns pares eficaços que ens orientarem cap a possibles solucions, donant el suport que en aquest moment necessita el nostre fill.

Davant les necessitats de la societat actual i davant del baix nivell de resultats en que es troba l’escola actualment, ens hem de plantejar un canvi en la metodologia.

La nova escola inclusiva, promou el desenvolupament integral de les persones, la igualtat de drets per a tots els nens, veu riquesa en la diversitat dels nostres nens i persegueix una educació de qualitat atenent a les necessitats individuals de cada un d’ells.