Una pràctica molt saludable i molt bona per a la salud emocional dels fills i que pots practicar cada nit amb ell és la meditació de l’amor incondicional.

La meditació de l’amor incondicional és una pràctica de meditació ensenyada pel buda per a desenvolupar l’hàbit mental de l’amor desinteressat o altruista. Al suscitar sentiments de bona voluntat cap a nosaltres mateixos, cap als nostres éssers propers i cap a tots els éssers, fem més probable l’aparició d’aquests sentiments en nosaltres en lloc d’altres sentiments menys desitjables. L’odi no pot coexistir amb l’amor incondicional; l’odi dissipa i no es reforça si substituïm els pensaments arrelats en l’odi, amb pensaments basats en l’amor.

La Teoria PASS aporta dues novetats importants que volem destacar i que són la raó per la qual des de MentActiva hem decidit enfocar el nostre treball des d’aquest marc teòric:

1. que la intel·ligència NO és considerada com una cosa estàtica i reductible a un quocient, a un nombre.

La intel·ligència queda definida com quatre formes d’operar mentalment que són identificables i avaluables mitjançant una prova creada a aquest efecte, el DN-CAS (Das & Naglieri: Cognitive Assessment System, 1997).

Cadascú de nosaltres té un patró o perfil característic segons la seva manera particular d’utilitzar els processaments.

2. i el més important de tot és que podem intervenir per millorar els processaments.

Tots estem exposats a l’estrès generat per persones amb les que la comunicació és dolenta. Persones a les que voldríem evitar, però això, no és possible potser perquè vivim o treballem amb elles.

L’estrès pot provenir de fons externes a nosaltres però hi ha també un tipus d’estrès psicològic producte de la nostra interacció amb el món. Nosaltres hem d’assumir la part de responsabilitat que ens correspon per les nostres percepcions, sentiments i conducta.

En la meva pràctica professional com a psicòloga, m’he trobat amb molts casos de nens i nenes que mostren un tipus de dificultats i sobretot de conductes difícils de tipificar, especialment a l’escola i també a casa. En alguns d’aquests casos, després de valorar-los a fons, hem pogut determinar que es tractava de nens amb altes capacitats.