Dislèxia: quan llegir i escriure costa més del que hauria de costar

“És intel·ligent, però no sabem què li passa amb la lectura i l’escriptura.”

Aquesta és una frase que escoltem sovint en consulta.

Nens i nenes que comprenen perfectament quan se'ls explica alguna cosa, que tenen bones capacitats de raonament, que poden ser creatius, curiosos i tenir molt bones habilitats en altres àrees… però que, quan han de llegir o escriure, necessiten molt més esforç del que esperaríem.

Llegeixen més a poc a poc.
Cometen errors.
Es cansen.
Eviten llegir.
Tenen dificultats persistents d'ortografia.
Necessiten molt més temps per acabar les tasques o els exàmens.

I, de vegades, acaben pensant que “no són bons estudiants”.

Però la realitat pot ser molt diferent.

Potser no els falta capacitat. Potser tenen una dificultat específica en els processos que permeten automatitzar la lectura i l'escriptura.

I aquí és on hem de començar a mirar la dislèxia d'una altra manera.

 

La dislèxia no és simplement “confondre lletres”

Encara existeix la idea que la dislèxia consisteix a confondre la b amb la d, invertir lletres o llegir algunes paraules incorrectament.

Aquests errors poden aparèixer, però no defineixen la dislèxia.

La dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge relacionat principalment amb l'adquisició i l'automatització de la lectura de paraules i de l'ortografia. Les dificultats poden afectar la precisió, la velocitat o totes dues i presenten una intensitat variable.

Llegir una paraula requereix coordinar diferents processos: identificar-ne les lletres, establir les correspondències entre grafemes i sons, accedir a la representació lèxica i integrar aquesta informació amb el significat.

Amb la pràctica, aquests processos es van fent cada vegada més ràpids i automatitzats.

Quan aquesta automatització no es desenvolupa adequadament, llegir pot continuar requerint un esforç cognitiu excessiu.

 

No tots els infants amb dislèxia tenen el mateix perfil

Aquesta és una idea fonamental.

La dislèxia no es manifesta exactament igual en tots els infants.

En alguns predominen les dificultats de precisió i descodificació.

En altres, la precisió pot ser relativament bona però la lectura és excessivament lenta i poc automatitzada.

També poden aparèixer dificultats en l'ortografia, en el processament fonològic, en l'accés ràpid a les representacions lèxiques o en altres processos implicats en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

Per això, actualment no és adequat entendre la dislèxia com el resultat d'un únic dèficit cognitiu. Les dificultats fonològiques són freqüents, però no són presents necessàriament en tots els casos.

 

Quan la precisió és bona però la lectura continua sent lenta

Aquest és un aspecte especialment important.

No sempre un infant amb dislèxia comet molts errors.

En alguns casos, pot llegir les paraules amb una precisió acceptable però fer-ho massa lentament, amb poca fluïdesa i amb un esforç considerable.

Això pot indicar que el procés lector encara no està prou automatitzat.

La recerca mostra que la velocitat i la fluïdesa lectora constitueixen dimensions especialment rellevants en la dislèxia, també en llengües amb sistemes ortogràfics diferents.

I això té conseqüències, quan el cervell ha d'invertir massa recursos en el reconeixement i processament de les paraules, en queden menys disponibles per dedicar a la comprensió i a la integració de la informació.

Per això, un infant pot comprendre perfectament un text quan se li presenta oralment i, en canvi, tenir dificultats per comprendre'l quan l'ha de llegir de manera autònoma i lenta.

No necessàriament perquè tingui un problema de comprensió lectora, sinó perquè la càrrega que suposa el procés lector pot interferir en la comprensió.

 

La fluïdesa lectora és molt més important del que sembla

Llegir amb fluïdesa no significa simplement llegir ràpid. Implica aconseguir una lectura precisa, àgil i suficientment automatitzada, de manera que els recursos cognitius es puguin dedicar cada vegada més al significat del text.

Quan aquesta automatització no es consolida, la lectura pot convertir-se en una activitat lenta i fatigosa. I això es fa especialment evident a mesura que l'infant creix.

A Primària, els textos es fan més llargs.

A Secundària, augmenta enormement la quantitat d'informació escrita.

I a Batxillerat, estudiar implica llegir, comprendre, seleccionar informació, relacionar conceptes i memoritzar grans quantitats de contingut.

Una dificultat lectora que inicialment semblava petita pot acabar tenint un impacte important en el rendiment acadèmic.

 

I l'escriptura?

Aquí hi ha un matís important.

La dislèxia no implica necessàriament una dificultat general en tota l'escriptura —per exemple, en la composició de textos o en la cal·ligrafia—, però les dificultats ortogràfiques són una manifestació freqüent i formen part de la definició actual de la dislèxia.

Llegir i aprendre ortografia són processos estretament relacionats.

A mesura que llegim, anem consolidant representacions ortogràfiques de les paraules. Aquesta informació ens permet recuperar-les posteriorment amb més rapidesa quan hem d'escriure.

Per això, alguns infants amb dislèxia presenten dificultats persistents per consolidar l'ortografia.

Podem observar:

• omissions o addicions de lletres;
• substitucions;
• dificultats en determinades correspondències grafema-so;
• errors ortogràfics persistents;
• dificultats per recuperar l'ortografia correcta de paraules conegudes;
• errors d'ortografia arbitrària.

Però és important diferenciar dificultats ortogràfiques de dificultats més generals de l'expressió escrita. No tot problema d'escriptura és dislèxia.

També ens trobem amb joves molt intel·ligents que no han tingut massa dificultats i quan arriben a batxillerat llegeixen bé però fan moltes faltes d’ortografia. La seva intel·ligència els ha ajudat en la lectura però no ha estat suficient per automatitzar l’ortografia i això fa que els penalitzi molt la nota dels exàmens.

 

Però… ser dislèxic vol dir ser menys intel·ligent?

En absolut.

La dislèxia no és una manca d'intel·ligència ni significa tenir menys capacitat per aprendre. Una persona amb dislèxia pot tenir una intel·ligència mitjana, alta o molt alta. Recordem que Einstein era dislèxic.

De fet, podem trobar infants amb molt bones capacitats de raonament, llenguatge, memòria de treball o habilitats visuoespacials que presenten, al mateix temps, dificultats específiques en la lectura i/o l'ortografia.

La recerca neuropsicològica mostra que la dislèxia està relacionada amb diferències en xarxes cerebrals implicades en el processament del llenguatge escrit, especialment en xarxes de l'hemisferi esquerre, però això no equival a una menor capacitat intel·lectual global.

No tots els infants amb dislèxia tenen el mateix perfil. I, per tant, no tots necessiten exactament la mateixa intervenció.

 

Què podem fer?

La bona notícia és que la intervenció adequada ajuda.

Però intervenir no significa simplement fer que l'infant llegeixi més.

La intervenció ha de ser sistemàtica, explícita, gradual i ajustada al perfil de dificultats, treballant els processos que necessiten ser reforçats i afavorint progressivament una lectura més precisa i automatitzada.

També és important que des de l'escola s'apliquin les adaptacions metodològiques necessàries perquè les seves dificultats no siguin una barrera en les avaluacions. 

Segons les necessitats de cada alumne, això pot implicar disposar de més temps, reduir la pressió temporal, facilitar materials visuals, destacar les paraules clau dels enunciats, combinar formats de resposta o comprovar que ha entès què se li demana.

 

El risc de no detectar-la

Quan un infant acumula durant anys experiències de fracàs, comparacions i correccions, pot acabar construint una imatge negativa de si mateix.

“Soc lent.”

“No se'm dona bé estudiar.”

“Per molt que estudiï, no me'n surto.”

“No soc intel·ligent.”

I això és especialment dolorós perquè moltes vegades la dificultat específica en la lectura i l'ortografia pot quedar amagada darrere d'un potencial cognitiu que no arriba a expressar-se plenament en les tasques acadèmiques.

Per altra banda, detectar-la permet intervenir.

 

Diagnosticar no és posar una etiqueta, és entendre què li passa.

Quan una família arriba a consulta preocupada perquè el seu fill llegeix o escriu amb dificultat, el nostre objectiu no és simplement confirmar o descartar una dislèxia.

Volem entendre què està passant.

Quins processos funcionen adequadament.

Quins presenten dificultats.

Quines són les seves fortaleses.

Quina és la millor manera d'ajudar-lo.

I quins canvis podem introduir a casa i a l'escola perquè pugui avançar.

Perquè darrere d'una lectura lenta o d'una ortografia deficient poden existir perfils diferents.

I com més precisament entenem la dificultat, més precisa pot ser la intervenció.

A MentActiva t'ajudem a entendre què hi ha darrere de les dificultats de lectura i escriptura

Si el teu fill o filla llegeix molt més lentament que els altres, es cansa quan llegeix, té dificultats persistents d'ortografia, evita la lectura o necessita molt més temps per fer les tasques escolars, és important valorar què està passant.

Una avaluació neuropsicològica i dels processos d'aprenentatge pot ajudar-nos a identificar les dificultats i, sobretot, a descobrir com aprèn millor aquell infant.

Perquè la dislèxia no defineix el potencial d'un nen.